David Araque's Portfolio

A recopilation of David Araque Borrás translation works

Month: January, 2014

Interview for Maria Tatay’s Blog

Last december a translator and a good friend of mine interviewed me about altruistic translation and which is my point of view. Here is the interview:

“¿Por qué te pareció buena idea empezar traduciendo para las ONG?

[…] Me parecía que ya estaba más que listo para empezar a trabajar como traductor, así que investigué un poco y descubrí la enorme oferta de empleo en las ONG. Me parece una forma genial para que los estudiantes de traducción empiecen a formarse un currículum, sin mencionar la enorme labor social que realizamos, ayudando a que el mensaje de estas organizaciones llegue a más gente, pese a que no puedan permitirse los servicios de un traductor. Para ser sincero, yo empecé por tener alguna referencia en el currículum, pero una vez terminada la traducción y poder ver como tu trabajo está sirviendo para realizar un bien mayor es muy gratificante.

¿Cómo encontraste las páginas donde traduces? ¿Te fue difícil encontrarlas?

No resulta demasiado complicado encontrar alguna ONG y su página web; encontrar alguna que tenga oferta de trabajo como traductor es otro cantar. […] Algunos de mis compañeros decidieron acudir directamente a la sede de alguna de estas ONG, pero a mí esa opción me parece menos útil, ya que te limita mucho si no vives en una gran ciudad, pero en contrapartida, tienes un contacto más directo con la gente que te está dando el trabajo y eso siempre es bueno.

¿Te hicieron alguna prueba de acceso? ¿Qué datos te preguntaron?

[…] En las dos organizaciones donde traduzco me preguntaron qué pares lingüísticos podía trabajar, si tenía experiencia informática y con qué frecuencia podría trabajar para ellos, además de una prueba de traducción que tuve que devolverles completa lo antes posible. En Global Lives Project me preguntaron si tenía experiencia previa transcribiendo y subtitulando vídeos […] mientras que en Global Voices Catalunya se encargan de traducir los artículos que se publican en las páginas en inglés y español, así como la redacción de artículos propios. Ellos me preguntaron sobre mi nivel de catalán y lo informado que estaba sobre la actualidad de la región.

¿Cómo es la forma de trabajo? ¿Os coordináis entre todos? ¿Tenéis fechas de entrega?

Las organizaciones son muy flexibles, se adaptan totalmente a ti y a tus plazos (siempre que sean razonables). Respecto a la forma de trabajar, es distinta en cada asociación. Por ejemplo, en Global Lives Project, estoy en contacto con una supervisora de la organización que me envía el enlace del vídeo que hay que subtitular y me da un plazo orientativo de la fecha de entrega. En Global Voices Catalunya el método es un poco distinto, formo parte de un grupo en un foro donde nos reunimos los traductores. En ese foro, se publican sugerencias sobre qué textos deberían ser traducidos y propuestas que hacemos los traductores a nuestro jefe de equipo. Cuando terminas de traducir el texto, un revisor lo revisa y corrige si es necesario para luego publicarlo.

¿En qué te está beneficiando?

Hay que ver esta oportunidad desde un punto de vista solidario y constructivo. Sin duda, es una labor que se basa totalmente en la realización personal y en echar una mano a gente que tiene buenas ideas pero por la barrera del idioma no puede hacerse oír todo lo que les gustaría. Les recomiendo a todos los estudiantes de traducción que todavía no tengan el título o recién graduados que valoren esta opción porque es algo muy constructivo y puede abrirnos muchas puertas en el futuro.”

Original link to Maria’s blog, in which you can find some useful information about this kind of translation and about how can you get involved in it.

Advertisements

Translation for International Alliance of Inhabitants

Invitamos a todos nuestros amigos de todo el mundo a que se unan a nuestra lucha contra la criminalización de los sintecho en Hungría organizando manifestaciones solidarias el 13-14-15 de febrero  ante la Embajada o el Consulado húngaro de vuestro país.

Las elecciones de 2010 trajeron a Hungría un gobierno autoritario y represivo: la democracia constitucional fue fundamentalmente abolida; se recortaron los derechos de los trabajadores; se limitó el derecho a recibir prestaciones sociales y se implementó un riguroso régimen de prestaciones sociales condicionadas al trabajo; aquellos que buscaban asilo fueron presa de un régimen de detenciones injustificables; se incrementaron las políticas penales más rígidas con sanciones desproporcionadas. Desde la transición al capitalismo en 1990, el índice de pobreza y y el nivel de desigualdad de los ingresos nunca habían sido tan alto como ahora.

A pesar de los años de defensa de causas y protestas, convertirse en una persona sintecho  llegó a ser un delito penado en Hungría . En noviembre de 2012, el Tribunal Constitucional revocó una ley que penalizaba vivir en las calles, argumentando que el Estado debería considerar el asunto de las personas sintecho como un problema social, y no penal. En respuesta a esto, el partido en el gobierno decidió cambiar la Constitución permitiendo que los gobiernos locales pudieran sancionar la «residencia habitual en lugares públicos». Los sintecho ahora pueden ser sometidos a trabajos sociales forzosos, multas económicas y al encarcelamiento en la mayor parte de Budapest. Además, diversas autoridades locales de fuera de la capital están criminalizando a los sintecho

Nosotros, los sintecho y los miembros de la organización La ciudad es de todos, solicitamos vuestra ayuda para abolir esta legislación inhumana y para expresar vuestra solidaridad con los sintecho de Hungría.

Si vuestro tiempo y vuestros recursos os lo permiten, organizad una manifestación solidaria el 13-14-15 de febrero  ante la Embajada o el Consulado húngaro de vuestro país. Si hacéis esto, por favor enviad fotos o vídeos para que podamos publicar en nuestra página web y en nuestra página de Facebook las protestas internacionales en contra de esta guerra que se está librando contra la gente pobre en Hungría.

Esperamos que encontréis una manera de apoyarnos en nuestra lucha. Si tenéis alguna duda relacionada con el evento que se va a organizar, la documentación, o la penalización de los sintecho, por favor, contactadnos en avarosmindenkie@gmail.com .

Gracias a todos por vuestro apoyo,

La Ciudad es de todos

Translated Text

Source text

(This text was translated in January of 2014, my name is attached at the bottom of the website)

Translation for Global Voices Catalán: Després de 44 anys, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen a Birmània

Després de 44 anys de llarga absència, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen una vegada més a Birmània. L’última vegada que els jocs es van disputar a Birmània va ser el 1969, a Yangon. La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre en la nova capital, Nay Pyi Taw, i la premsa internacional la va descriure com una festa enlluernadora. De fet, el govern ja havia dut a terme al país una campanya de promoció prou agressiva dels jocs mesos abans de la celebració. Per animar un poc allò que la premsa internacional i la local han ressenyat al respecte, aquí està el que els internautes han comentat sobre els jocs. La cerimònia d’obertura va ser rebuda amb entusiasme i molt aclamada. Aye Chan va compartir [my] un article al respecte:

La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre. No dic açò pel fet que sigui birmà, però estic molt orgullós com a ciutadà birmà d’organitzar una cerimònia tan esplendorosa. Fa anys que hem tingut por de realitzar qualsevol esdeveniment en aquest país, i m’agradaria dir que hem aprofitat aquesta oportunitat per reconstruir la nostra dignitat com a birmans.

No obstant això, encara que hi ha gent que tendeix a pensar de manera negativa i que es dedica a publicar crítiques a Facebook. Tothom és lliure de criticar, però no puc fer res més que sentir-me trist pel fet que la nostra pròpia gent ens critiqui.

En lloc de culpar-nos mútuament, prefereixo descobrir què diu la premsa internacional sobre la cerimònia. […]

Després, l’article descriu les ressenyes de la premsa estrangera, com el Malaysian Insider, Asia One, The Times of India, The Chronicle Journal i el Bangkok Post. L’autor tanca l’article amb el comentari següent:

De totes maneres, si parem atenció a les ressenyes internacionals, les alabances han anat molt més enllà de les seues expectatives, més que no pas les crítiques. Pensem en l’èxit de la celebració de la cerimònia com una porta d’entrada a la comunitat internacional o com un anunci al món i l’inici del nostre camí per allunyar-nos de la dictadura.

Mascota oficial dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic

Demo Wai Yan va escriure [my] al seu blog:

[…] Podem veure que hi ha diferents punts de vista sobre els 27ns Jocs del SEA que s’han celebrat al nostre país després de 44 anys, però necessitem fer distincions entre les nostres opinions.

Els nostres atletes estan intentant amb molt d’esforç donar el millor de sí mateixos per als jocs que s’estan celebrant al nostre país. Avui, la competició dels atletes birmans no és una forma de fer propaganda sobre el règim militar, sinó que fan tot el que poden per millorar la imatge del país. En aquests moments hem de recolzar els atletes, guanyen o perden. […]

Mentrestant, el 16 de desembre Birmània va perdre contra Indonèsia 1-0 al futbol i va quedar desqualificada, cosa que va provocar alguns disturbis menors als voltants de l’estadi en Yangon. Com era d’esperar, hi havia un enorme públic decebut amb l’actuació de la selecció de futbol de Birmània. Zaw Htet Han va expressar [my] la seua opinió sobre els disturbis:

Hi ha vandalisme fins i tot en els països on la democràcia s’ha establert satisfactòriament. També hi ha piròmans. Oblidem-nos del tema absurd de si Birmània mereix democràcia o no. Tots els països del món la mereixen al 100 %.

L’actuació de Birmània en els jocs reflecteixla debilitat del país, segons Khin Maung Nyo:

Ara per ara veig les coses de manera diferent. Crec que els partits de futbol (especialment els que hem perdut) representen la nostra debilitat econòmica i administrativa; reflecteix el buit que hi ha entre les nostres expectatives i la realitat, i la necessitat que tenim de desenvolupar els recursos humans en diferents sectors. Açò no pot fer-se en un dia o una nit: cal temps.

D’altra banda, tothom va animar l’equip de futbol femení per haver-ho fet el millor possible, encara que només van aconseguir la medalla de bronze en lloc de la d’or. El grup Myanmar Political Jokes (Bromes Polítiques de Birmània) va felicitar [my] l’equip:

Encara que per desgracia van perdre després de la ronda de penals, era evident que ho van fer el millor que van poder pel país. Estem molt orgullosos de l’equip de futbol femení de Birmània. Va ser un partir molt emocionant per als milers de persones que van veure el partit a l’estadi, per televisió i des de l’estranger. Va ser una bogeria veure ambdós equips jugant tan intensament. De fet, el públic de Birmània no és cec, més enllà de guanyar o perdre: el públic sap si els jugadors s’han esforçat de veritat. I no tenim por d’encarar al fracàs.

La gent no va perdre el cap sense raó quan Birmània va perdre contra Indonesia l’altre dia, ja que el públic que va assistir al partit va veure que l’equip masculí de futbol birmà no havia jugat de manera prou seriosament per guanyar el partit. Aquest és el motiu pel qual 60 milions de fans estaven enfadats.

Avui, fins i tot quan l’equip femení de futbol també ha perdut el seu partit, n’estem realment orgullosos. Ho han fet el millor que han pogut pel país fins al final.

Ye Htut també va lloar [my] l’equip:

Gràcies, joves heroïnes, per fer feliç el públic birmà.

La seua coordinació, el seu esperit d’equip i la seua implicació són els exemples que no només els futbolistes hauríem de seguir, sinó també tots nosaltres.

Després de la cerimònia de clausura, també va destacar [my] les victòries dels atletes d’altres ètnies:

[…] Atletes d’altres ètnies, com la katxin, kayah, xin, mon, shan i rakhine, van guanyar 180 de les medalles per a Birmània. Quan van anunciar que organitzaríem aquests jocs, gents de dins i de fora del país van dubtar sobre si seríem prou hàbils com per encarregar-nos-en. Es preguntaven si els atletes de Birmània serien realment capaços de fer-ho possible.

Ara, amb tota la gent de les diferents ètnies del país, hem provat que estaven equivocats.

Aquest esperit, deixeu-nos començar el viatge cap al futur del país.

Translated text

Source text

(This text was translated from English to Catalan in December 2013 for a NGO called Global Voices Catalan. It was my first translation for them, and all the translator who work for them have to translate at least 3 articles so they can accredit the text to them, so my name is not in this translation.)