David Araque's Portfolio

A recopilation of David Araque Borrás translation works

Category: Translation

New Translation for Global Voices Cat

L’atac al centre comercial de Nairobi inspira dues aplicacions per a casos d’emergència

Traducció publicada 28 setembre 2013 15:28 GMT · Veure la notícia original [en]

Llig també: Cómo se desarrolló el ataque a centro comercial de Nairobi en medios sociales i Autor de Global Voices recuerda a amigos muertos en ataque a centro comercial de Nairobi.

El 21 de setembre de 2013, un grup de presumptes integrants d’al-Shabab van assaltar el centre comercial Westgate a Nairobi, la capital de Kenya, i va acabar amb la vida d’almenys 69 persones, entre ells 6 membres del personal de seguretat. També foren ferits centenars d’homes, dones i xiquets innocents.

Arran d’aquest atroç atac, Ushahidi [en] ha desenvolupat dues aplicacions per a casos d’emergència [en]. Ushahidi [en] és una empresa tecnològica sense ànim de lucre especialitzada en el desenvolupament de programari obert i gratuït per a la recollida d’informació, visualització i cartografia interactiva.

Ushahidi, que significa “testimoni” en suahili, era inicialment una pàgina web creada per, a partir d’informes, traçar el mapa de la violència a Kenya on es van succeir els disturbis després de les eleccions celebrades a principis del 2008.

L’aplicació Ping [en] és una ferramenta binària i multicanal que permet les notificacions en grup. L’aplicació ajudarà famílies, amics i empreses a compartir la seua posició amb els altres més ràpidament:

Hi havia un problema que es repetia a cada desastre que passava, no només a Kenya, sinó a tot arreu. Petits grups, famílies i empreses necessiten comunicar la seua posició als altres ràpidament. Necessiten fer «ping» amb els altres i fer-los saber que estan bé. Ha de ser increïblement simple perquè siga possible usar-lo sense pensar-hi massa. Alguns ja han fet coses en aquesta àrea en el passat i els millors intents com ara l’aplicació «I’m Ok» s’enfoquen a usuaris de telèfons intel·ligents, però necessitem que funcione també als telèfons més senzills. El nostre objectiu és que estiga disponible perquè tothom puga usar-lo globalment.

The Ping App – a group check-in tool for emergencies. Photo source: Ushahidi blog.

Ping, una aplicació de posicionament en grup per a casos d’emergència. Font de la foto: Blog d’Ushahidi

Així funciona Ping:

Crees una llista de la teua gent (la teua família, organització) i cada persona afegeix un altre contacte proper a ella (dona, company d’habitació, nuvi o núvia, etc.). Quan un desastre succeeix, envies un missatge a tots per a fer una comprovació. L’administrador envia un missatge de 120 caràcters que sempre diu al final «estàs bé?»
Açò arriba al destinatari mitjançant missatge de text o correu electrònic (es poden afegir altres canals més endavant) una vegada cada 5 minuts. Si hi ha resposta, es considera que eixa persona està bé. Si no hi ha resposta, s’envien 3 missatges a un altre contacte. Classifiquem cada missatge sota 3 categories: respost (verificat), no respost, no està bé. Cada missatge rebut d’algú del grup es guarda en un gran arxiu de text al qual l’administrador pot afegir notes en cas que siga necessari.

Una altra aplicació és Blood Donation Kenya (Donació de Sang a Kenya, [en]), que dibuixa un mapa amb les localitzacions de tots els centres de donació de sang. El mapa connecta aquests centres amb gent que vol col·laborar amb la donació o amb instrumental i també amb personal mèdic.

A screenshot of a crowdmap showing blood donation sites in Kenya. Image source: Ushahidi blog.

Una imatge que mostra el mapa públic de llocs on donar sang a Kenya. Font de la imatge: Blog d’Ushahidi

Erik Hersman [en] explica la lògica d’aquest mapa:

Un dels hòmens més increïbles que es pot trobar a Kenya en qualsevol cas d’emergència és Philip Ogola, de la Creu Roja. Ell és qui arriba primer amb bona informació, però tots tenim els nostres límits. La Creu Roja de Kenya ha fet un treball fantàstic, però té un problema, i és que tota la seua documentació encara s’escriu a mà (també hi ha un altre grup, liderat per Nivi de eLimu, que treballa en un sistema de bases de dades organitzat localment per procedir-ne a la digitalització sense que els noms de persones reals apareguen a la xarxa). Altre problema és que als hospitals hi ha determinats grups sanguinis que s’esgoten i d’altres que en sobren, ja que la població kenyana acudeix en massa a donar.

De quina manera pot gestionar-se aquesta situació per tal que la gent no siga rebutjada en alguns llocs i sàpiga on és més necessari el seu grup sanguini?

Hem desplegat un mapa públic on s’ubiquen tots els nostres centres de donació de sang en un esforç per connectar totes aquestes àrees amb la gent disposta a ajudar BloodDonationKenya.Crowdmap.com, ja siga amb la donació de sang, instrumental o personal mèdic.

Llig també: Cómo se desarrolló el ataque a centro comercial de Nairobi en medios sociales i Autor de Global Voices recuerda a amigos muertos en ataque a centro comercial de Nairobi.

Translation for International Alliance of Inhabitants

Invitamos a todos nuestros amigos de todo el mundo a que se unan a nuestra lucha contra la criminalización de los sintecho en Hungría organizando manifestaciones solidarias el 13-14-15 de febrero  ante la Embajada o el Consulado húngaro de vuestro país.

Las elecciones de 2010 trajeron a Hungría un gobierno autoritario y represivo: la democracia constitucional fue fundamentalmente abolida; se recortaron los derechos de los trabajadores; se limitó el derecho a recibir prestaciones sociales y se implementó un riguroso régimen de prestaciones sociales condicionadas al trabajo; aquellos que buscaban asilo fueron presa de un régimen de detenciones injustificables; se incrementaron las políticas penales más rígidas con sanciones desproporcionadas. Desde la transición al capitalismo en 1990, el índice de pobreza y y el nivel de desigualdad de los ingresos nunca habían sido tan alto como ahora.

A pesar de los años de defensa de causas y protestas, convertirse en una persona sintecho  llegó a ser un delito penado en Hungría . En noviembre de 2012, el Tribunal Constitucional revocó una ley que penalizaba vivir en las calles, argumentando que el Estado debería considerar el asunto de las personas sintecho como un problema social, y no penal. En respuesta a esto, el partido en el gobierno decidió cambiar la Constitución permitiendo que los gobiernos locales pudieran sancionar la «residencia habitual en lugares públicos». Los sintecho ahora pueden ser sometidos a trabajos sociales forzosos, multas económicas y al encarcelamiento en la mayor parte de Budapest. Además, diversas autoridades locales de fuera de la capital están criminalizando a los sintecho

Nosotros, los sintecho y los miembros de la organización La ciudad es de todos, solicitamos vuestra ayuda para abolir esta legislación inhumana y para expresar vuestra solidaridad con los sintecho de Hungría.

Si vuestro tiempo y vuestros recursos os lo permiten, organizad una manifestación solidaria el 13-14-15 de febrero  ante la Embajada o el Consulado húngaro de vuestro país. Si hacéis esto, por favor enviad fotos o vídeos para que podamos publicar en nuestra página web y en nuestra página de Facebook las protestas internacionales en contra de esta guerra que se está librando contra la gente pobre en Hungría.

Esperamos que encontréis una manera de apoyarnos en nuestra lucha. Si tenéis alguna duda relacionada con el evento que se va a organizar, la documentación, o la penalización de los sintecho, por favor, contactadnos en avarosmindenkie@gmail.com .

Gracias a todos por vuestro apoyo,

La Ciudad es de todos

Translated Text

Source text

(This text was translated in January of 2014, my name is attached at the bottom of the website)

Translation for Global Voices Catalán: Després de 44 anys, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen a Birmània

Després de 44 anys de llarga absència, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen una vegada més a Birmània. L’última vegada que els jocs es van disputar a Birmània va ser el 1969, a Yangon. La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre en la nova capital, Nay Pyi Taw, i la premsa internacional la va descriure com una festa enlluernadora. De fet, el govern ja havia dut a terme al país una campanya de promoció prou agressiva dels jocs mesos abans de la celebració. Per animar un poc allò que la premsa internacional i la local han ressenyat al respecte, aquí està el que els internautes han comentat sobre els jocs. La cerimònia d’obertura va ser rebuda amb entusiasme i molt aclamada. Aye Chan va compartir [my] un article al respecte:

La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre. No dic açò pel fet que sigui birmà, però estic molt orgullós com a ciutadà birmà d’organitzar una cerimònia tan esplendorosa. Fa anys que hem tingut por de realitzar qualsevol esdeveniment en aquest país, i m’agradaria dir que hem aprofitat aquesta oportunitat per reconstruir la nostra dignitat com a birmans.

No obstant això, encara que hi ha gent que tendeix a pensar de manera negativa i que es dedica a publicar crítiques a Facebook. Tothom és lliure de criticar, però no puc fer res més que sentir-me trist pel fet que la nostra pròpia gent ens critiqui.

En lloc de culpar-nos mútuament, prefereixo descobrir què diu la premsa internacional sobre la cerimònia. […]

Després, l’article descriu les ressenyes de la premsa estrangera, com el Malaysian Insider, Asia One, The Times of India, The Chronicle Journal i el Bangkok Post. L’autor tanca l’article amb el comentari següent:

De totes maneres, si parem atenció a les ressenyes internacionals, les alabances han anat molt més enllà de les seues expectatives, més que no pas les crítiques. Pensem en l’èxit de la celebració de la cerimònia com una porta d’entrada a la comunitat internacional o com un anunci al món i l’inici del nostre camí per allunyar-nos de la dictadura.

Mascota oficial dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic

Demo Wai Yan va escriure [my] al seu blog:

[…] Podem veure que hi ha diferents punts de vista sobre els 27ns Jocs del SEA que s’han celebrat al nostre país després de 44 anys, però necessitem fer distincions entre les nostres opinions.

Els nostres atletes estan intentant amb molt d’esforç donar el millor de sí mateixos per als jocs que s’estan celebrant al nostre país. Avui, la competició dels atletes birmans no és una forma de fer propaganda sobre el règim militar, sinó que fan tot el que poden per millorar la imatge del país. En aquests moments hem de recolzar els atletes, guanyen o perden. […]

Mentrestant, el 16 de desembre Birmània va perdre contra Indonèsia 1-0 al futbol i va quedar desqualificada, cosa que va provocar alguns disturbis menors als voltants de l’estadi en Yangon. Com era d’esperar, hi havia un enorme públic decebut amb l’actuació de la selecció de futbol de Birmània. Zaw Htet Han va expressar [my] la seua opinió sobre els disturbis:

Hi ha vandalisme fins i tot en els països on la democràcia s’ha establert satisfactòriament. També hi ha piròmans. Oblidem-nos del tema absurd de si Birmània mereix democràcia o no. Tots els països del món la mereixen al 100 %.

L’actuació de Birmània en els jocs reflecteixla debilitat del país, segons Khin Maung Nyo:

Ara per ara veig les coses de manera diferent. Crec que els partits de futbol (especialment els que hem perdut) representen la nostra debilitat econòmica i administrativa; reflecteix el buit que hi ha entre les nostres expectatives i la realitat, i la necessitat que tenim de desenvolupar els recursos humans en diferents sectors. Açò no pot fer-se en un dia o una nit: cal temps.

D’altra banda, tothom va animar l’equip de futbol femení per haver-ho fet el millor possible, encara que només van aconseguir la medalla de bronze en lloc de la d’or. El grup Myanmar Political Jokes (Bromes Polítiques de Birmània) va felicitar [my] l’equip:

Encara que per desgracia van perdre després de la ronda de penals, era evident que ho van fer el millor que van poder pel país. Estem molt orgullosos de l’equip de futbol femení de Birmània. Va ser un partir molt emocionant per als milers de persones que van veure el partit a l’estadi, per televisió i des de l’estranger. Va ser una bogeria veure ambdós equips jugant tan intensament. De fet, el públic de Birmània no és cec, més enllà de guanyar o perdre: el públic sap si els jugadors s’han esforçat de veritat. I no tenim por d’encarar al fracàs.

La gent no va perdre el cap sense raó quan Birmània va perdre contra Indonesia l’altre dia, ja que el públic que va assistir al partit va veure que l’equip masculí de futbol birmà no havia jugat de manera prou seriosament per guanyar el partit. Aquest és el motiu pel qual 60 milions de fans estaven enfadats.

Avui, fins i tot quan l’equip femení de futbol també ha perdut el seu partit, n’estem realment orgullosos. Ho han fet el millor que han pogut pel país fins al final.

Ye Htut també va lloar [my] l’equip:

Gràcies, joves heroïnes, per fer feliç el públic birmà.

La seua coordinació, el seu esperit d’equip i la seua implicació són els exemples que no només els futbolistes hauríem de seguir, sinó també tots nosaltres.

Després de la cerimònia de clausura, també va destacar [my] les victòries dels atletes d’altres ètnies:

[…] Atletes d’altres ètnies, com la katxin, kayah, xin, mon, shan i rakhine, van guanyar 180 de les medalles per a Birmània. Quan van anunciar que organitzaríem aquests jocs, gents de dins i de fora del país van dubtar sobre si seríem prou hàbils com per encarregar-nos-en. Es preguntaven si els atletes de Birmània serien realment capaços de fer-ho possible.

Ara, amb tota la gent de les diferents ètnies del país, hem provat que estaven equivocats.

Aquest esperit, deixeu-nos començar el viatge cap al futur del país.

Translated text

Source text

(This text was translated from English to Catalan in December 2013 for a NGO called Global Voices Catalan. It was my first translation for them, and all the translator who work for them have to translate at least 3 articles so they can accredit the text to them, so my name is not in this translation.)